Resum històric

Creu de Pedra situada al paratge conegut com “la Passada”. Va ser destruïda durant la Guerra civil i reconstruïda l’any 1947.

L'Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l'any 960 Borrell I, comte de Barcelona i d´Osona, dóna a l´església de Vic el territori del castell de Tous, inclòs dins el terme del Castell de Montbui. Però fins l'any 978 no es va confirmar aquesta donació per una butlla del Papa Benet VII.

L'any 1020, el bisbe i abat Oliva visita Tous per a endegar definitivament el nou repoblament del territori i encomana a Guillem de Mediona aquesta tasca. L'any 1032 el castell de Tous és confiat a uns catalans que adoptaran el cognom de Tous. Estaran sota el domini de l´església de Vic tot i que en generacions posteriors, Vic mantingué diversos plets amb els senyors ja que aquests volien exercir el poder absolut sobre els seus territoris. Al 1043 l'abat Oliva torna per consagrar l´església de Roqueta (dins el terme de Tous).

Sarcòfag de pedra del s. XIV amb una estàtua jaient del noble Bernat de Tous.

El Papa Joan XXII, l'any 1318, cedeix les terres de Tous al Rei Jaume II. En aquesta època els senyors de Tous van cobrar protagonisme al costat dels reis catalans. I l'any 1347: Pere III ven la jurisdicció del castell de Tous a Bernat de Tous.

Al 1410 a partir dels hereus de Bernat de Tous, el castell comença a anar de mal borràs. Va ser venut i empenyorat diverses vegades. Sembla ser que la famosa llegenda de la malgastadora Senyora de Tous, es refereix a la viuda de Bernat de Tous, Beatriu de Vilanova i l'any 1505, el castell és donat a favor del Monestir de St. Jeroni de la Murta.

Des de l'any 1505 al 1835, els frares jerònims exerciren jurisdicció total (civil, militar i econòmica) sobre el castell i el seu territori i van nomenar arrendadors i procuradors per administrar el seu poder.

Interior del Castell de S. M. Tous. Datat de l'any 960, encara conserva intacta la seva torre.

En compliment del decret de desamortització, l'any 1835, els frares abandonaren el domini del lloc de Tous. El castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament.

L'última compra del castell de Tous va ser l'any 1918 per part d´una família igualadina, que és la propietària actual.